La paret cel·lular és una matriu extracel·lular de bacteris, fongs, algues i plantes. És una capa rígida que es localitza a l'exterior de la membrana plasmàtica i actua com a compartiment cel·lular intervenint en totes les relacions de la cèl·lula amb l'entorn. A més a més, la paret cel·lular protegeix els continguts de la cèl·lula, dóna rigidesa a l'estructura cel·lular, i en el cas dels fongs i plantes, defineix l'estructura i confereix suport als teixits.
La paret cel·lular es construeix de diversos materials depenent de la classe d'organisme. La paret cel·lular en les plantes protegeix els continguts de la cèl·lula, dona rigidesa a l’estructura, proveeix el medi porós per a la circulació i distribució d’aigua i minerals i d’altres molècules nutrients; a més també conté molècules especialitzades que regulen el creixement de la planta i la protegeixen de malalties. En les plantes, la paret cel·lular està constituïda majoritàriament, d'un polímer de carbohidrats denominat cel·lulosa, i pot actuar també com a magatzem de carbohidrats per a la cèl·lula. En els bacteris, la paret cel·lular està constituïda d'un peptidglicà. Entre els archaea es presenten parets cel·lulars amb diferents composicions químiques, incloent capes S de glicoproteïnes, pseudopeptidglicà o polisacàrids i fins i tot un gènere, el Thermoplasma, que no presenta paret cel·lular. Els fongs presenten parets cel·lulars de quitina, i les algues tenen típicament parets construïdes per glicoproteïnes i polisacàrids. Tot i això, algunes espècies d'algues poden presentar una paret cel·lular composta per àcid silícic. Sovint es presenten altres molècules accessòries integrades a la paret cel·lular.
La paret cel·lular es construeix de diversos materials depenent de la classe d'organisme. La paret cel·lular en les plantes protegeix els continguts de la cèl·lula, dona rigidesa a l’estructura, proveeix el medi porós per a la circulació i distribució d’aigua i minerals i d’altres molècules nutrients; a més també conté molècules especialitzades que regulen el creixement de la planta i la protegeixen de malalties. En les plantes, la paret cel·lular està constituïda majoritàriament, d'un polímer de carbohidrats denominat cel·lulosa, i pot actuar també com a magatzem de carbohidrats per a la cèl·lula. En els bacteris, la paret cel·lular està constituïda d'un peptidglicà. Entre els archaea es presenten parets cel·lulars amb diferents composicions químiques, incloent capes S de glicoproteïnes, pseudopeptidglicà o polisacàrids i fins i tot un gènere, el Thermoplasma, que no presenta paret cel·lular. Els fongs presenten parets cel·lulars de quitina, i les algues tenen típicament parets construïdes per glicoproteïnes i polisacàrids. Tot i això, algunes espècies d'algues poden presentar una paret cel·lular composta per àcid silícic. Sovint es presenten altres molècules accessòries integrades a la paret cel·lular.
La cutícula és una capa cerosa externa de la planta que la protegeix de la dessecació a la que està exposada a al atmosfera terrestre, a més de prevenir una barrera a l’entrada de bacteris i fongs. Aquesta capa és evident i sembla fruit de l’adaptació de les plantes terrestres exposades a l’atmosfera. La cutícula és una estructura formada per varies capes de lípids en que la cutina és el principal component associat amb ceres. La cutícula és formada i secretada per les cèl·lules de la epidermis de la planta.
ESQUEMA
FOTOGRAFIA
VIDEO
PÀGINES WEB
