L'aparell de Golgi és un conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les les cèl•lules animals i en algunes de vegetals. Té aquest nom pel seu descobridor, Camil Golgi, un neuròleg italià, el 1898.
Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer o regenerar-se).
La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació mol•lecular de la cèl•lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel•lular en el cas de les cèl•lules vegetals.
Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer o regenerar-se).
La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació mol•lecular de la cèl•lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel•lular en el cas de les cèl•lules vegetals.
FOTO
VIDEO
PÀGINES WEB
Xtec
