En biologia cel·lular, els centríols són una parella d'estructures que formen part del citoesquelet semblants a cilindres buits, essent una parella de centríols un diplosoma només present en cèl·lules animals. Els centríols són dues estructures cilíndriques que, envoltades d'un material proteic dens anomenat material pericentriolar formen el centrosoma o COMT (centre organitzador de microtubs) que permeten la polimerizació de microtubs de dimers de tubulina que formen part del citoesquelet. Els centríols es posicionen perpendicularment entre si.
Cada centríol està format per nou triplets de microtubs formant un cercle. El més intern es diu microtub A i està complet (compost de tretze protofilaments). A ell s'uneixen dos microtubs: el microtub B que comparteix tres protofilaments amb l'A i el microtub C, el més extern, que comparteix tres protofilaments amb el B.
Els triplets s'uneixen entre si gràcies a una proteïna que s'anomena nexina, que connecta el microtub A amb el C del següent triplet. De cada triplet surten en forma de radis les fibrilles radials, deixant una estructura denominada "roda de carro" o 9+0 per tenir nou triplets externs i cap en el centre.
El procés de formació ciliar en les cèl·lules de diferenciació comprèn la replicació del centríol per originar diversos procentríols. Aquests creixen i migren cap a la superfície apical de la cèl·lula, on cadascun d'ells es converteix en un cos basal. Des de cadascun dels nou triplets que formen el cos basal creix un doblet de microtubs que produïx una projecció de la membrana apical. Aquesta projecció de la membrana contindrà els nou dobletes perifèrics que hi ha en un cili madur.
El material pericentriolar és un material dens i de naturalesa protéica que pot estar relacionat amb la formació de microtubs. Això és així ja que la cèl·lules vegetals, que manquen de centríols, també formen aquests microtubs. Les cèl·lules vegetals, en el seu lloc posseïxen una massa fibrosa difusa que té una composició similar al material pericentriolar.
El centríol intervé en la divisió i moviment cromosòmic en la mitosi.
Cada centríol està format per nou triplets de microtubs formant un cercle. El més intern es diu microtub A i està complet (compost de tretze protofilaments). A ell s'uneixen dos microtubs: el microtub B que comparteix tres protofilaments amb l'A i el microtub C, el més extern, que comparteix tres protofilaments amb el B.
Els triplets s'uneixen entre si gràcies a una proteïna que s'anomena nexina, que connecta el microtub A amb el C del següent triplet. De cada triplet surten en forma de radis les fibrilles radials, deixant una estructura denominada "roda de carro" o 9+0 per tenir nou triplets externs i cap en el centre.
El procés de formació ciliar en les cèl·lules de diferenciació comprèn la replicació del centríol per originar diversos procentríols. Aquests creixen i migren cap a la superfície apical de la cèl·lula, on cadascun d'ells es converteix en un cos basal. Des de cadascun dels nou triplets que formen el cos basal creix un doblet de microtubs que produïx una projecció de la membrana apical. Aquesta projecció de la membrana contindrà els nou dobletes perifèrics que hi ha en un cili madur.
El material pericentriolar és un material dens i de naturalesa protéica que pot estar relacionat amb la formació de microtubs. Això és així ja que la cèl·lules vegetals, que manquen de centríols, també formen aquests microtubs. Les cèl·lules vegetals, en el seu lloc posseïxen una massa fibrosa difusa que té una composició similar al material pericentriolar.
El centríol intervé en la divisió i moviment cromosòmic en la mitosi.
ESQUEMA
FOTO
PÀGINES WEB
Viquipèdia
