El material genètic està organitzat en una estructura complexe d'ADN i proteïnes localitzada en el nucli. Emmagatzema la informació genètica d'una forma de vida orgànica. En tots els organismes vius, el material genètic és gairebé exclusivament àcid desoxiribonucleic (ADN). Alguns virus utilitzen àcid ribonucleic (RNA) com a material genètic.
Els cromosomes són les estructures en què s'organitza l'ADN dins de les cèl·lules. Aquests cromosomes són duplicats abans que les cèl·lules es divideixin, en un procés anomenat replicació de l'ADN. Els organismes eucariotes emmagatzemen l'ADN dins del i nucli cel·lular mentre que els procariotes (eubacteris i arqueobacteris), es troba dins del citoplasma de la cèl·lula. Dins dels cromosomes, proteïnes cromatines com ara les histones compacten i organitzen l'ADN. Aquestes estructures compactes guien la interacció entre l'ADN i altres proteïnes, ajudant a controlar quines parts de l'ADN són transcrites. Són estructures cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica.
Es troben en el nucli i tenen forma de bastonet allargat o filamentós. Químicament estan formats per una doble cadena d'ADN (Àcid desoxiribonucleic). Només poden veure's clarament durant els processos de divisió cel·lular, ja que si no el material es troba dispers i granulat formant la cromatina. Quan apareixen tenen la forma de dos corpuscles cilíndrics amb un estrenyiment anomenat centròmer que els divideix en dos braços.
Els bacteris solen tenir un sol cromosoma, però en els organismes superiors la quantitat de material genètic és molt gran i l'ADN es reparteix entre diversos cromosomes.
Tret dels casos en què hi ha anomalies, el nombre de cromosomes és el mateix en tots els individus d’una espècie.cada espècie té un nombre determinat de cromosomes tot i que aquest mateix nombre pot coincidir amb d'altres espècies. Cada espècie és diferent d'una altra no només pel nombre de cromosomes sinó pel material genètic contingut en ells.
La informació continguda en els cromosomes marca tots i cadascun dels caràcters de l'ésser viu, són com els plànols que té un constructor abans de fer un edifici. En el gènere humà, per exemple, els 46 cromosomes determinen el color dels ulls, el grup sanguini, el color dels cabells, l'alçada potencial, la forma de les orelles..., però també aspectes tan bàsics com són tenir dos pulmons, tenir un cor dividit en quatre cavitats, tenir uns glòbuls blancs que ens defensin dels microorganismes, tenir quatre extremitats amb mans i peus...
En el cas d'éssers vius amb reproducció sexual (mascle i femella) el nombre de cromosomes és parell, la meitat proporcionada per l'espermatozoide del pare i l'altra meitat per l'òvul de la mare. Per això es parla de parelles de cromosomes. Els homes i les dones tenim 23 parelles de cromosomes, la meitat proporcionats pel nostre pare i l'altra meitat per la nostra mare.
La combinació dels cromosomes també determina el sexe dels individus. Per exemple, en el cas del gènere humà els homes i les dones tenen els mateixos cromosomes excepte un, que és el que determina el sexe de l'individu. A la parella 23 de les dones els cromosomes són iguals i se'ls anomena XX. En els homes la parella 23 està formada per dos cromosomes diferents i se'ls anomena XY. Els altres 44 cromosomes són iguals entre dones i homes.
Un telòmer' és una regió d'ADN repetitiu situada als extrems dels cromosomes, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts. Durant la divisió cel•lular, els enzims que dupliquen el cromosoma i el seu ADN no poden efectuar aquesta duplicació fins a la punta del cromosoma. Si les cèl•lules es dividissin sense telòmers, perdrien l'extrem dels cromosomes, juntament amb la informació necessària que conté (el 1972, James Watson donà a aquest fenomen el nom de "problema de replicació dels extrems"). El telòmer és un topall disposable, que és consumit durant la divisió cel•lular i que és recreat per un enzim, la telomerasa inversa transcriptasa.
Un Centròmer és la constricció primera o principal, és la zona on queden unides les dues cromàtides. És on es divideix el cromosoma en 2 braços. La posició relativa del centròmer és un caràcter d'identificació dels cromosomes.
ESQUEMA
Els bacteris solen tenir un sol cromosoma, però en els organismes superiors la quantitat de material genètic és molt gran i l'ADN es reparteix entre diversos cromosomes.
Tret dels casos en què hi ha anomalies, el nombre de cromosomes és el mateix en tots els individus d’una espècie.cada espècie té un nombre determinat de cromosomes tot i que aquest mateix nombre pot coincidir amb d'altres espècies. Cada espècie és diferent d'una altra no només pel nombre de cromosomes sinó pel material genètic contingut en ells.
La informació continguda en els cromosomes marca tots i cadascun dels caràcters de l'ésser viu, són com els plànols que té un constructor abans de fer un edifici. En el gènere humà, per exemple, els 46 cromosomes determinen el color dels ulls, el grup sanguini, el color dels cabells, l'alçada potencial, la forma de les orelles..., però també aspectes tan bàsics com són tenir dos pulmons, tenir un cor dividit en quatre cavitats, tenir uns glòbuls blancs que ens defensin dels microorganismes, tenir quatre extremitats amb mans i peus...
En el cas d'éssers vius amb reproducció sexual (mascle i femella) el nombre de cromosomes és parell, la meitat proporcionada per l'espermatozoide del pare i l'altra meitat per l'òvul de la mare. Per això es parla de parelles de cromosomes. Els homes i les dones tenim 23 parelles de cromosomes, la meitat proporcionats pel nostre pare i l'altra meitat per la nostra mare.
La combinació dels cromosomes també determina el sexe dels individus. Per exemple, en el cas del gènere humà els homes i les dones tenen els mateixos cromosomes excepte un, que és el que determina el sexe de l'individu. A la parella 23 de les dones els cromosomes són iguals i se'ls anomena XX. En els homes la parella 23 està formada per dos cromosomes diferents i se'ls anomena XY. Els altres 44 cromosomes són iguals entre dones i homes.
Un telòmer' és una regió d'ADN repetitiu situada als extrems dels cromosomes, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts. Durant la divisió cel•lular, els enzims que dupliquen el cromosoma i el seu ADN no poden efectuar aquesta duplicació fins a la punta del cromosoma. Si les cèl•lules es dividissin sense telòmers, perdrien l'extrem dels cromosomes, juntament amb la informació necessària que conté (el 1972, James Watson donà a aquest fenomen el nom de "problema de replicació dels extrems"). El telòmer és un topall disposable, que és consumit durant la divisió cel•lular i que és recreat per un enzim, la telomerasa inversa transcriptasa.
Un Centròmer és la constricció primera o principal, és la zona on queden unides les dues cromàtides. És on es divideix el cromosoma en 2 braços. La posició relativa del centròmer és un caràcter d'identificació dels cromosomes.
ESQUEMA
FOTO 
VIDEO
PÀGINES WEB
